Toronto i Montreal

Dilluns, 09 de maig de 2011

Escollir la residència d'estudiants a l'Universitat de Toronto per dormir aquest dos dies a la ciutat ha estat tot un encert: absoluta tranquilita, molt d'espai a l'habitació i a prop del centre; estic pensant matricular-me i fer algun curset...

L'objectiu principal d'avui es la CN Tower, la segona més alta del món amb 553 metres d'alçada.

El mirador de l'agulla està a 447 metres, i es el que està a més alçada del món. La veritat es que impresiona quan mires el carrer i veus les personetes més petites que formigues. I a més a més feia un dia net i clar, amb el que la visibilitat era de bastants kilòmetres.

I com que tant passejar m'obre la gana, el meu nas hem porta fins a un semisotan d'un edifici semblant al flatiron de Nova York. Potser es per això que aquest també es diu Flatiron. La Freehouse s'anomena The Flatiron and Firkin, i les hamburgueses son bonisimes. Si a més a més a la tele donan el partit del mundial d'hoquei gel entre Canada i Suècia, què més es pot demanar? GO CANADA!!! (van guanyar els canadencs 3-2).

I amb aquest impuls esportiu, m'apropo al AIR CANADA CENTRE, llar dels TORONTO RAPTORS de José Calderón i al ROGERS CENTRE seu dels TORONTO BLUE JAYS de beisbol. De l'ajuntament de toronto millor no parlem: un ovni aparcat al mig de dos edificis; com diria “papuchi” Iglesias: “raro, raro, raro”.

Dimarts, 10 de maig de 2011

Anar al matí al mercat sempre ve de gust, i la veritat es que el Mercat de St Lawrence dona gust de veure'l: tot al seu lloc i de qualitat no en falta. T'ho compraries tot.

I avui tornem a la carretera (“On the road again” que diria Willie Nelson). Camí de Montreal m'aturo a Kingston, antiga capital del pais, i ara famosa per tindre la presó més gran del Canada, a la vora del llac Ontario.

La següent parada es Gananoque, on m'aturo per agafar informació i empendre la ruta per les 1.000 illes. La Thousand Islands Parkway es una d'aquestes carreteres on per fer 30km necesitaries 2 hores, fen parades a cada moment per veure totes aquelles illes, unes amb cases, d'altres sense; i la posta de sol es una de les maravelles que et dona aquest viatge. Quan deu costar una illa d'aquestes? No seria un lloc dolent per tindre una casa...

La nit la paso a Montreal, en ple Quartier Latin, on hi ha l'ambient nocturn de la ciutat. I entre d'altres coses, mireu que hi havia just al costat de l'hotel on m'estava...

Dimecres, 11 de maig de 2011

Vieux Montreal es el més diferent que de moment he vist al viatge: carrers adoquinats que recorden més una ciutat europea que no pas americana. El recorregut a seguir ha estat fàcil: el de Lonely Planet, que m'ha semblat ideal, com sempre que hi posen aquest tipus de recorregut a peu (per temes d'informació es la millor guia; per tema d'allotjament i menjar ja no es tan per pressupostos ajustat, i tira amunt en quan a preus, encara que amb sort, de tant en tant recomanen alguns llocs amb les tres B (bó, bónic i barat). I tornant al recorregut pel vell Montreal: chapel de Notre-Dame-de-Bonsecours, Marché Bonsecours (ara ple de tendes d'artesania i art), Place jacques Cartier amb la columna de Nelson (que recorda la de Trafalgar Square) i l'Hotel de Ville (en obres), Place d'armes i basilica de Notre-Dame. I el vell Montreal imprescindible liquidat. Ara a perdres i trobar la veritable ciutat per aquests antics carrers de Montreal plens de història.

A la tarda toca pujar al mirador de Kondiaronk, al Mont Royal: pensava que les escales no s'acabaven mai!! Ara bé, la vista des de dalt de tot s'ho mereix.

Dijous, 12 de maig de 2011

Aquesta etapa del viatge no estava prevista, però després de llegir una mica d'informació decideixo variar la ruta i dirigir-me cap a la ciutat de Quebec. Ja veure on recupero aquest dia extra que m'agafo per la regió francòfona del Canada.

Primer faig una escapada per Les Laurentides, plenes de llacs als peus del Mont-Tremblant. Llàstima que no tingui temps per quedar-me un parell de dies fen excursionisme o anant amb bicicleta de muntanya, ja que el lloc està més que preparat; també hi ha camps de golf i pistes d'esqui a l'hivern (de les millors del Canada).

Però com soc més de ciutat que no pas de muntanya, segueixo ruta cap ciutat de Quebec, fent parades a Louiseville (recomanable) i Trois Rivieres (totalment prescindible). I aconsegueixo arribar a una hora decent (després d'alguna arribada on ja m'havien donat per “non show”) a la casa d'hostes on estaré a la ciutat de Quebec.