De Quebec a Chicago

Divendres, 13 de maig de 2011

Desperto a la ciutat de Quebec i noto el canvi de temperatura. I es que cada cop estic més al nord. Aquest serà el punt més al nord del viatge. La gràcia de la ciutat de Quebec es que conserva la muralla al voltant del que es coneix com "vell Quebec" i que sembla més un decorat pels turistes (molts americans creuen la frontera buscant una mica de història que als europeus ens en sobra) que no pas un altra cosa. Tot i això te el seu atractiu innegable (Patrimoni de l'Humanitat segons la UNESCO) i la seva història, encara que jo prefereixo la més contemporànea on a l'hotel Château Frontenac Roosevelt i Churchill van planificar el desembarcament de Normandia durant la Segona Guerra Mundial.
 

Despres de les visites obligades a les dos catedrals de la ciutat ( Sainte-Trinité, anglicana, i Notre-Dame, catòlica) i al parlament de la regió del Quebec, torno cap a Montreal, però aquesta vegada per l'altra riba del riu St. Lawrence. Només faré nit i de bon matí cap a Ottawa.

Dissabte, 14 de maig de 2011

Primer dia de pluja del viatge (el temps està respectant-me bastant) i la primera compra que he fet a Ottawa es...un paraigües! Ja no sé quants en dec tindre a casa, perque es una cosa que mai recordo posar a la maleta i que sempre acabo necesitant: en tinc un de Tòkio, un altre de Nova York, un de Berlin i ara en tindre un d'Ottawa!!

El cotxe el deixo aparcat a prop del Byward Market, on Obama compra les galetes (al menys al seu viatge al Canada...) i el millor que es pot fer un dia de pluja es anar al museu; en aquest cas la National Gallery. Molta pintura canadenca (com ha de ser) i algunes obres de pintors impresionistes (Monet, van Gogh i poca cosa més) que son els que m'interesen a mi. No està malament per pasar una estona eixoplogat, encara que potser el que crida més l'atenció es l'edifici en si mateix més que no pas el seu contingut.

I Ottawa no dona per molt més: vist el mercat i el museu, queda la catedral (només l'exterior perque dintre estaven de casori) i el parlament nacional del Canada (també només l'exterior, que es dissabte). I cap a Huntsville, que ara per ara, el principal atractiu que te es que està camí del pas fronterer de Sault Ste. Marie i que té un Motel 6! 

El camí es maco, ple de boscos i llacs, com gairebé tots els que he agafat aquest viatge; paso per Algonquin Park i ja de nit arribo al motel. El sopar serà ben especial, al Moose Delaney's Sport & Grill. El local, per molt que estigui al Canada, més ianqui no pot ser: amb els seus neons anunciant cervesa, la seva taula de billar, la seva barra on seuen els parroquians amb les seves gorres de beisbol i les seves camises a quadres i on al fons tens unes taules per poder sopar. Hem demano la especialitat de la casa: entrecot d'ant!! Doncs no està malament de gust, una mica més fort que la vedella però no tant com el porc senglar.

Diumenge, 15 de maig de 2011

El dia comença espectacular: fa sol i al Family Restaurant de Huntsville prenc el millor esmorzar del viatge: el tipic amb ous remenats, salsitxes, patates i torrades, i café per beure esclar, però tot estava especialment bó. No m'extranya que les taules no paresin de buidar-se i omplir-se amb nous clients.

El camí continua creuant el French river cap a dos marrades de la ruta que hem faran fer bastant més kilòmetes: Killerny i el seu parc (prescindibles tots dos) i l'illa de Manitoulin (molt recomanable) on encara es respira una mica de cultura dels indigenes i on els llocs tenen noms impronunciables: Mindemoya, Sheguiandah, Wikwemikong, M'chigeeng...

I al arribar a Sault Ste Marie i seguint les instruccions del GPS hem trobo creuant un pont que hem porta de nou cap els Estats Units. Aquesta nit la passaré a Sault Ste. Marie, però la de Michigan.

Dilluns, 16 de maig de 2011

Pocs kilòmetres al sud del motel vaig a cercar Mackinaw city i l'illa de Mackinac. Per arribar creuaré el Mackinac Bridge, un pont en suspensió (com ara el Golden Gate de San Francisco) de 8 km de llargaria, amb més d'un kilòmetre en suspensió, que no es poca broma.

Agafar el ferry per anar de Mackinaw city a l'illa de Mackinac es com agafar una màquina del temps: a l'illa estan prohibits els vehicles a motor, amb el que tot el transport es fa a cavall o amb bicicleta. Un paradis vaja. I com a tal, tot una atracció turistica, però si agafes una bicicleta i surts foragitat del poble, et trobes amb la calma de la ruta que voreja l'illa.

 I el dia s'acaba visitant els que seran els primers fars d'uns quants que espero veure durant el viatge (no tots els de la guia que m'he comprat a l'illa de Mackinac, però espero que bastants): Round Island Light, Mackinac Point Light i Cheboygan Crib Light.

Dimarts, 17 de maig de 2011

El recorregut per la costa del llac Michigan està portant-me més sorpreses de les previstes. Anar seguint la costa a la recerca dels fars aconsegueix que pasi per llocs que d'altra manera no hauria vist perque mai m'hagues apropat sense l'excusa de la recerca del far. Es el cas del parc de Ludington, ple de dunes a la vora del mar i que vaig recorrer més d'hora i mitja caminant per anar a trobar el Big Sable Point Light.

I el dia dona per veure uns quants més: Ludington North Breakwater Light, Little Sable Point i Grand Haven Pier Light. I m'encanten aquestes carreteres secundaries entremig de granges, terres llaurades i boscos...

I ja fosc arribo a Chicago: gràcies a l'hora i al GPS aconsegueixo creuar la ciutat per una d'aquestes inmenses circumval·lacions sense gaires dificultats. D'aqui a set nits dormiré a casa meva. Estic a la recta final del viatge!!